 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Camí de Sant Jaume de Galícia. Del Cap de Creus a Santiago de Compostela. Primavera del 2011. | |
|
No va ser cap atzagaiada de les meves... Feia molt de temps que la portava de cap, tot estava ben reflexionat, encara que en una experiència d'aquesta magnitud cal renunciar a moltes coses de la teva vida particular... El projecta era començar a caminar al Cap de Creus fins a casa meva de Terrassa, i uns quants dies desprès continuar el pelegrinatge tot seguint el mític camí de les estrelles, el "Camino de Santiago" el Camí de Sant Jaume de Galícia fins a Santiago de Compostela i arribar al Cap de Finisterrae, o sigui de cap a cap, d'orient a occident, de la Mediterrània al Atlàntic, tot seguint la Via Lactea. Son 1.494 km caminant en solitari, tot un repte! Total que al mes de març em llenço de ple al camí. Al final va ser tot un èxit ple d'aventures, desventures, tota una experiència personal, física, social, espiritual, i fins i tot mística. Encara que per un problema familiar vaig tenir que acabar a Santiago. Els 4 dies que em queden fins a Finisterre de ben segur que els faré més endavant. Ha estat una experiència increïble, impossible expressar-la en poques paraules. M'he proposat fer un altre llibre i això portarà el seu temps! De moment aquí va un petit aperitiu... |
|
 |
 |
| La peregrinació de fet va començar a Port de la Selva al Cap de Creus. | Amb 10 jornades travessant mig Catalunya vaig arribar a Terrassa. |
 |
 |
| Uns dies desprès sortia de casa cap a Montserrat i d'allà ja tot seguit cap a Santiago. | Un grup d'amics m'acompanyaren fins a Montserrat. Em van donar un càlid comiat. |
 |
 |
| El Ramon m'acompanyà per la comarca de la Segarra fins a Tàrrega. | A partir d'aquí vaig entrar en una fase de total solitud. Només la meva ombra i l'aura. |
 |
 |
| Horitzons infinits. Temps molt íntims. Sortint de Berbegal camí de La Cuadrada. | Arribant al poble d'Aniés camí de Loarre. S'han acabat les grans planes. |
 |
 |
| Sortida de Sol a los Mallos de Riglos. Majestuós... | Un magnífic sender, tot resseguint el riu Triste, em porta al poble d'Ena. |
 |
 |
| Baixant de la Sierra de San Juan de la Peña cap Santa Cruz de la Serós. | A Puente la Reina de Jaca hi ha aquest lloc purament màgic... Om mani padme hum... |
 |
 |
| Calçada romana de Undués de Lerda, testimoni de viatgers de fa més de 2000 anys. | Al camí aragonès comences a trobar altres pelegrins i a fer bones amistats. |
 |
 |
| Alto de San Antón, un lloc famós antigament pels atracaments, ara ho fan els politics! | Sota la pluja a la Sierra de Atapuerca el camí es torna irreal i misteriós... |
 |
 |
| Theo, un bon amic alemany d'envergadura (1,95m?) Rabé de las Calzadas. | Sortida de Sol a San Nicolás del Camino. |
 |
 |
| Posta de Sol a Santa Catalina de Somoza. El cel rogenc anuncia canvis de temps... | Dins la boira fent ofrenes en la Cruz do Ferro. Lloc simbòlic per excel·lència. |
 |
 |
| Tempesta en els Montes de León. L'aigua rega generosament la muntanya i l'ànima... | Pujant el mític O'Cebreiro. Galícia a un sol pas. |
 |
 |
| Amic Gianfranco, només ens queden 152 km... | Un guardià del Camí... A Galícia es respira un aire molt especial impregnat de màgia. |
 |
 |
| Yo. Fent "teatro del bueno"... | Arribant a Sarria vaig disminuir la marxa per assaborir al màxim cada instant... |
 |
 |
| La màgia i l'esperit del Camí et porten mes enllà de lo insospitat... | La natura entra per tots els porus de la teva pell, omplin-te de pau i harmonia. |
 |
 |
| Conversa a cau d'orella, m'està explicant un secret... | Benvinguda gaitera entrant a la plaça del Obradoiro a Santiago. Emocionant! |
 |
 |
| Santiago de Compostela. Èxit assolit, però la verdadera felicitat està en el Camí... | Joan, Isa, Maria, quins moments més inoblidables... |
 |
 |
| Comiat amb pelegrins més que entranyables i companys del Camí. | Amics, fins a sempre!!! |
